La gaita gallega és un instrument de vent de fusta propi de Galícia, el nord de Portugal, l’oest d’Astúries, el Bierzo i Sanabria. És el símbol per excel·lència de la música tradicional gallega. En la seva forma original, consisteix en un tub preformat (punteiro), proveït de canya i inserit dins d’un odre anomenat fol, que és la reserva d’aire. El gaiter per tocar plena d’aire el fol i el va comprimint amb el braç per mantenir la sortida d’aire amb so (tempero). A aquest primitiu instrument se li va unir un ronc, és a dir un altre tub que dóna la nota contínua.

La gaita gallega sol estar format per un bufador (soprete), un punteiro (grall), un fol(sac), un roncón, ronqueta, ronqillo.