Mallorca, terra de pas enmig de la Mediterrània, amarada de cançons i tonades que amb els anys van i vénen d’aquí i d’allà. De gemecs de xeremia, venguts amb la Conquesta, fins als boleros i fandangos arribats del sud-est peninsular. Les cotes i les mateixes, tan consemblants als sons i les músiques alacantines i murcianes. Tot això conforma el repertori popular i tradicional d’aquesta terra aspra, que de sempre ha tengut tantes ganes de fer festa com de fer feina.

Pares, padrins, homes i dones de molts d’anys d’edat, mestres de la vida fets a cops de lliura. D’ells hem après aquests batuts, que antany resplendien a dins els aiguavessos un vespre de matances o a damunt l’era a l’ombra d’un dia horabaixando a les acaballes de les messes de batre. Una peladissa o una vetllada, qualsevol feina era excusa per moure ball. Música de gent que feia feina de sol a sol, però mai no estava cansada a bastament perquè no pogués ballar. Música de gent pagesa, però viva, fresca i neta com l’aigua que corr per les canals un vespre d’hivern plover. Música de rosseguetes i ball de per llarg.

Som fills de casa de sonadors i cantadors, de gent balladora i lligada a la festa. Arran del nostre bres sempre hi ha hagut una guiterra, una ximbomba o unes mamballetes marcant els passos del ball nostrat. Hem vetlat els peus a bons balladors i hem après les passes d’una mateixa ben espolsada, o de les cotes, la polissonada d’una al·lota que mira d’enganar un bergant. Som hereus d’uns sons i unes tonades que de cada dia pareix que mancaben encara més, però que de cap manera consentirem que es perdin. Som joves i compromesos amb uns batuts que, de molts anys enrere, s’han sentit ben vitencs per la nostra contrada. No renegam però de les noves músiques i sonoritats, com les creacions noves que hem fet, però volem conservar, i per molt de temps, l’antic ball de pagès que encara ara conserva, com un gelós tresor, el matriarcat de les cultures mediterrànies antigues.