Activista, acordionista i cantant d’una gran creativitat, responsable de molts projectes innovadors tant en el folk com en el pop català. Després de tocar amb el grup de punk Chanquete Ha Muerto, amb la formació de música tradicional Blat Segat i amb la banda de tex-mex La Txaranga Revoltosa, el 1998 forma Pomada, un duet d’acordió i pandereta amb amb Helena Casas, que assoleix una gran popularitat fins a dissoldre’s el 2005. Durant aquest període grava tres treballs: Folklore (Discos Calamar, 1998), El disc 1 (Gaztelupeko Hotsak, 2000) –produït per Xavier Batllés i Josep M. Mayol– i El disquet (Gaztelupeko Hotsak, 2001). Des d’aleshores, Carles Belda no para de generar noves propostes, tocant amb Mesclat (superbanda amb músics de folk i pop dels Països Catalans), amb el grup de cant improvisat Ensaladilla So Insistent, o liderant El Belda i el Conjunt Badabadoc, un dels seus projectes més reeixits en què versiona en clau caribenya clàssics de la música popular catalana –des del 2006 enregistra quatre senzills i l’àlbum recopilatori, Per jamaicanes! (autoeditat, 2009)–. A més, com a solista ha actuat en tota mena de formats i s’ha autoeditat tres discos: Carles Belda (2006), Ball al diatònic 2 (2008), enregistrat en directe a la plaça del Rei, i Disc sense nom (2014). El 2009, presenta amb l’actriu Sílvia Ricart un espectacle musicoteatral sobre la Nova Cançó. Posteriorment ha alternat els duets amb Jaume Arnella i amb Joan Garriga, de La Troba Kung-Fú. També ha practicat i difòs la cançó improvisada, especialment el garrotín lleidatà. El seu últim projecte és Càntut (Bankrobber, 2016), un treball sobr la ruperació del cançoner de tradició oral de Girona, realitzat amb el cantautor Sanjosex.
Menu
